POder lLegar a seR tan Ligera cÓmo EllA... y vOLaR.. Subir Bien alTO!

Con miedo despiertas cada mañana, con miedo tu empiezas,

con miedo tu juegas, con miedo a vivir tu tienes miedo a vivir.

¡Ahhh, es una pena si tu tienes miedo a vivir...!

Y vives exigiendote al máximo siempre.

Tu solo eres culpable de que ahora tu te veas así.

Corazón, ahora TIENES que pedirTE PERDÓN.

Por creerte siempre fea y culpable y sufrir cada vez que sale el sol.

Estimada Amiga:

Deixem presentar-me. El meu nom, o com em diuen els que es fan dir “metges” és Anorèxia. Anorèxia Nerviosa és el meu nom complet, però tu em pots dir Ana. Amb una mica de sort ens podem fer grans amigues. En els pròxims mesos, invertiré molt temps en tu, i esperaré que tu fagis el mateix per mi.
En el passat ja has escoltat a tots els teus professors i pares parlant sobre tu. Ets “tan madura”, tens “tan potencial” “45 en cos d’intel.ligència”.
On t’ha portat tot això, si es pot saber? A cap lloc!! No ets perfecta, i no estàs tractant prou, en canvi d’això passes el teu temps pensant i parlant amb els teus amics! Aquests actes d’indulgència no seran permesos en un futur.
Els teus amics no t’entenen. No diuen la veritat, són uns mentiders. En el passat, quan la Inseguretat s’havia guanyat silenciosament la teva ment, et preguntaves: “Em veig....grassa?”.
I ells et responien: “no, clar que no” i tu sabies que t’enganyaven! Només jo dic la veritat. Els teus pares, serà millor que ni comencem! Tu saps que t’estimen, i que es preocupen per tu, però una gran part d’això és perquè són els teus pares i estan obligats a fer-ho. T’explicaré un secret: en el fons, estan decepcionats amb tu. La seva filla, la mateixa que tenia tant de potencial, s’ha tornat una vaca fluixa i grassa.
Però jo canviaré tot això.
Espero molt de tu. No s’et permetrà menjar gaire. Començaràs suau i lentament: disminuint la quantitat de grassa, llegint la informació nutricional, desfen-te del menjar calòric. Durant un temps, l’exercici serà simple: Còrrer una mica, alguns abdominals, alguns salts. Res gaire fort. Potser perdre alguns quilos, desfer-te una mica d’aquesta panxa. Però no passarà gaire temps, que ja et diré que això no és suficient.
T’exigiré que baixis la teva ingesta de calories i augmentis l’exercici físic. Et portaré al límit. Tu ho faràs perquè no em pots desafiar! Estic començant a unir-me a tu. D’aquí poc, ja estaré sempre amb tu. Estic allà quan t’aixeques pel matí i corres a pesar-te. Els nombres es tornen amics i enemics, i els teus pensaments demanant que siguin més baixos que ahir. Miraràs al mirall amb ganes de desmaiar-te. Tindràs ganes de vomitar quan vegis grassa, i somriuràs quan vegis ossos. Estic allà quan calcules el pla del dia: 400 calories, 2 hores d’exercici... Jo sóc la que està calculant tot això, perquè ara els teus pensaments i els meus s’estan aparellant, i per tant, formant-ne un de sol.
Jo et segueixo durant el dia a l’escola; quan la teva ment es passeja per allà, jo et donc alguna cosa en la que pensar. Recompta les calories que has consumit. Són moltes. Jo ompleno la teva ment amb menjar, calories, pes, IMC, i coses que són bones. Perquè ara ja estic dins teu. Estic en el teu cap, en el teu cor i en la teva ànima. Els sorolls del teu estòmac que intentes ignorar són els meus sorolls, dins teu.
Molt aviat no només et diré què fer amb el menjar, sinó què fer durant tot el temps. Somriu. Presente’t bé. Amaga la panxa! Puc fer que un simple plat d’enciam es vegi com un festí digne d’un rei. Cap tros de res....si menges, tot el control es trencarà, vols això? Tornar a ser l’horrible vaca que eres? T’obligo a mirar les models de les revistes, tan precioses, tan perfectes, i et faig comprendre que mai podràs arribar a ser una d’elles. Sempre seràs grassa. Quan et miris al mirall, distorssionaré la imatge. Et mostraré un lluitador de sumo quan en realitat hi ha una nena afamada. Però tu no te n’has d’enterar, perquè si saps la veritat, començaràs a menjar altre cop i la nostra relació caurà.
A vegades et rebel.laràs. Amb sort, no gaire seguit. Reconeixeràs la fibra rebel en el teu cos i t’atreviràs a baixar a la fosca cuina. El rebost s’obrirà lentament. Els teus ulls aniran al menjar que jo he mantingut a una distància segura. T’ho menjaràs, mecànicament, sense disfrutar-ho realment, simplement acomodan-te en el fet que estas anant en contra meva. Hi aniràs per una caixa de galetes, desprès una altre. La teva panxa s’inflarà i es veurà grotesca, però no pararàs. I durant tot aquest temps jo t’estaré cridant que paris, vaca grassa, no tens auto-control, t’engreixeràs.
Quan acabis, tornaràs corrent cap a mi, demanant-me consell perquè no vols tornar a estar grassa. Has trencat una regla cardinal i has menjat, i ara vols que torni. Jo t’obligaré a anar al lavabo, et posaré de genolls. Els teus dits s’introduïran en el teu coll, i no sense dolor, el teu afartament sortirà. Això es repetirà i repetirà, fins que surti sang i aigua i sàpigues que tot ha marxat. Quan pares, et sentiràs marejada. No et desmaïs. Atura’t ara mateix. Vaca grassa, mereixes el mal!
Potser la forma en que eliminis el sentiment de culpa serà diferent. Potser et faré prendre laxants, fen-te sentar en el lavabo fins altes hores de la matinada, sentint les teves entranyes plorar. O potser se’m passi pel cap que t’has de fer mal. Tallar-te és efectiu. Vull que vegis la teva sang, veure-la còrrer per el teu braç, i entendràs que et mereixes qualsevol dolor que jo et dongui. Estàs deprimida, obsessionada, adolorida, buscant ajuda però no la trobaràs. A qui li importes? Tu t’ho mereixes, tu mateixa has fet això.
Oh, és això dur? No vols que et passi? Sóc injusta? Jo t’ajudo. Jo faig possible que tu deixis de pensar en coses que t’estressen. Pensaments de ràbia, tristesa, desesperació, i soletat marxen perquè jo mel’s emporto i ompleno el teu cap amb el metòdic compte de calories. Jo m’emporto la teva lluita per encaixar entre els nois de la teva edat, la teva lluita per complaure els teus pares, la teva lluita per complaure els altres. Perquè ara, jo sóc la teva amiga, i sóc l’única a la que has de complaure.
Tinc un punt dèbil. Però no hem de dir-lo a ningú. Si tu decideixes lluitar, explicar-li a algú com et faig viure, l’infern s’alliberarà. Ningú se n’ha d’enterar, ningú ha de trencar mai aquesta màscara darrera la qual t’he amagat. Jo t’he creat, aquesta nena perfecte, prima, cumplidora. Tu ets meva i només meva. Sense mi, no ets res. Així que no lluitis. Quan els altres fagin comentaris, ignora’ls. Oblida-te’n d’ells, oblida’t de qualsevol que tracti de portar-me. Jo sóc el teu major guany, i pretenc deixar-ho així.

Sincerament,

Ana I Mia.

Hablamos durante horas de ella, de cómo había cambiado su vida desde que la conoció. Parece increíble pensar que ahora ella es su rutina, consecuentemente parte de su vida y por desgracia parte de ella. Nunca le había pasado con ninguna persona, una conexión tal, se aman como nunca pensaron que amarían a nadie. Pero una parte de ella, le impedía arriesgarse, le ataba a su soledad y le impedía amarla. Amarla, como ella le amaba a ella. Y ahora les observo, desde lejos. Veo como se hacen daño. No soporto la idea, porque se que es en vano. Se que un día ella, al levantarse y ver que ella no está a su lado, se arrepentirá de lo que hizo y dijo. Aunque nunca será tarde, ella no tardará en enamorarse de nuevo para esta vez si, amar bien...

Un LargO i DURo camino a seGUIr...

AnA

Ana , mi hermana

Mia , mi amiga

kiero ser wapa

y mas regias

q mis amigas.

A ana

M mia

E entre

N nosotras

En el nombre de ana

de mia,

y del self injuri.

A.M.E.N.

pORque cada vez toDo se HAce más DiFicil y COmplikado!!!

..*PRincesiTa de un Cuneto infinitOH!*